08 Feb La Conferència Estatal de la Cultura tanca la seua 6a edició amb el major número de participació de la seua història
La VI Conferència Estatal de la Cultura, conclosa divendres passat, ha posat de manifest el paper essencial que realitzen els gestors culturals del nostre país, la transcendència —i no sols importància— del que executen en pro d’una societat més justa i lliure, amb igualtat d’oportunitats per a tothom, més cohesionada amb el seu patrimoni, territori, llengua i tradicions, amb el seu futur tecnològic, artístic i creatiu, i amb el seu dret de ciutadania.
Organitzada per la Federació Estatal d’Associacions de Professionals de la Gestió Cultural (FEAGC) i l’Associació Valenciana de Professionals de la Cultura (GC) sota el lema Reptes de la gestió cultural actual: Innovació, accessibilitat i sostenibilitat, la Conferència “ha superat totes les nostres expectatives amb prop de 300 participants i representants de totes les associacions de gestió cultural de l’estat espanyol, alguna cosa que no havia succeït en cap edició anterior”, explica la presidenta de la federació Ana Velasco. Satisfacció també des de l’associació valenciana i amfitriona d’aquesta trobada, el president de la qual, José María Bullón, fa una valoració positiva: “Estem molt satisfets amb la resposta d’assistència que ha generat el programa que hem preparat, l’alt nivell acadèmic i pràctic de les conferències i taules redones, i el debat i reflexions que han suscitat els diferents continguts”.
Potent eina de transformación
Per a millorar la realitat actual és necessari sumar voluntats i la gestió cultural és “una potent eina de transformació” tal com ha quedat demostrat en aquestes jornades. Algunes de les claus per a aconseguir-la passen, segons els professionals reunits, per prendre consciència que la mercantilització o excessiva institucionalització de la cultura pot portar a la seua banalització, per la necessitat de programar no per a experts ni professionals sinó per a la ciutadania i els seus diferents segments o per generar entorns més igualitaris i paritaris en les organitzacions culturals. Fórmules indispensables d’aplicar són també el desenvolupament de la creativitat i la imaginació en la gestió, continuar apostant per la captació de nous públics o convertir els museus o centres culturals en espais de vida quotidiana per a la ciutadania que permeten la interpel·lació.
L’autoreflexió cultural ha posat també sobre la taula aquests dies la necessitat d’un canvi de model en la gestió cultural que s’adapte a les demandes actuals de la societat, i la proliferació de models emergents amb èxit. Models en els quals la pròpia ciutadania genera i gestiona espais culturals, com el cas de La casa invisible de Màlaga; en els quals es fomenta la convivència entre artistes i habitants de xicotets municipis, com duu a terme el Museu Inacabat d’Art Urbà (MIAU) de Fanzara (Castelló); o models basats en la promoció del medi rural com a territori per a la innovació i el desenvolupament sociocultural, un dels fins de Rural- Contemporània, associació d’àmbit estatal que divulga treballs de recerca i projectes artístics vinculats al medi rural.
La cultura és la nostra “arma menys bèl·lica i més útil” per a aconseguir tot el plantejat en aquesta VI Conferència Estatal de la Cultura, assenyala Abel Guarinos, director de l’Institut Valencià de Cultura (IVC): “Amb aquesta eina hem de dirigir-nos encaridament als sectors humans més desfavorits, amb especial atenció a les víctimes de la violència masclista i als qui pateixen exclusió social per raons econòmiques o de diversitat funcional. O ho fem ja, o demà serà tard, ja que no disposem de tot el temps del món”. Al costat de la col·laboració i el patrocini de l’IVC, la Conferència ha comptat també amb el suport del Ministeri de Cultura, la Presidència de la Generalitat Valenciana, la Conselleria de Cultura, l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, l’Ajuntament de València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i el Centre del Carme de Cultura Contemporània.